|
Entrevista a N'hi ha qui
té gràcia, n'hi ha qui té estil, i n'hi ha qui
té... talent. Aquest
és el cas d'en David Ruiz, un jove pallejanenc establert a Sant
Vicenç dels Horts, que el 2007 va guanyar per mèrits
propis el dret de representar a Catalunya el 2008 al concurs estatal de
noves promeses de Bonsai. Humil, despert i molt amic del seus amics, en
David és un d'aquells diamants en brut que només espera
el moment de tenir un arbre a les mans per a demostrar la seva
inequívoca vàlua i posar-se a l'alçada dels
més prestigiosos mestres de casa nostra, tal i com ho ha fet en
més d'un cop. Només és qüestió de
temps que comenci a brillar amb llum pròpia, i és que, al
cap i a la fi, un bonsaika creix a la vegada que ho fan els seus
arbres: a volta d'anys.
Bonsai Obert: Què és per a vostè el
bonsai?
David Ruiz: Una manera de sentir la natura i l’art més a prop. B.O.: El bonsai és una afició a l'alça? D.R.: Crec que si, el bonsai està entrant amb força sobretot per la gran quantitat d’informació que podem trobar avui dia, per exemple per Internet, encara que també cal dir que no tot lo que apareix a Internet és vàlid, i s’ha de contrastar. També destacaria la relativa facilitat d’adquirir material per fer bonsai. B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista? D.R.: El bonsai és elitista depenent de les pretensions de les persones que ocupin l’afició. No per molts diners que tinguis has de ser millor bonsai-ka que un altre que no en tingui. Tot depèn de l’artista. Però també és cert que amb més diners pots trobar material més “valuós” per arribar a fer un bon bonsai. B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai? D.R.: Els meus inicis van ser amb un bonsai comercial quan jo encara anava a escola. Recordo que va ser un bonic Ligustrum en forma d’escombra que vaig trasplantar per primera vegada a Bonsai Ikebana de Barcelona. Allà vaig veure el mon que s’obria davant els meus ulls, i vaig començar a investigar. B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai? D.R.: Sense cap dubte els mestres japonesos. Crec que són els que hi viuen més el bonsai. Tenen ciutats dedicades al bonsai... com sinó podrien ser ells els mestres?. B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial? D.R.: Quan hom pensa en bonsai..., en que pensa? Es clar, en el Japó i els japonesos. Quan faig bonsai penso en aquells magnífics arbres que apareixen als llibres de la Kokufu per inspirar-me. Ells ho van perfeccionar i encara ningú ho ha fet millor que ells. B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l’americà i l’europeu? D.R.: De l’americà no en tinc molta informació, però crec que a banda de John Naka no ha hagut cap referent potent del bonsai Americà. En el cas d’Europa, trobem molts països que el bonsai està en alça: Itàlia, Anglaterra, Suècia, França i Espanya. Crec que la vessant estètica del bonsai s’està consolidant prou bé a expenses d’aconseguir el wabi-sabi dels arbres que tenen els Japonesos. Japó ens porta molt d’avantatge en lo que respecta a la maduració del bonsai. Aquelles escorces, nebaris, ramificacions fines… només les dona el temps.. B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català? D.R.: Crec que el nivell català està en una clara tendència de prosperitat. El nivell de les exposicions es veu millorar any rere any, i el nombre d’associacions augmenta, creant la necessitat de nous mestres que puguin ensenyar els seus coneixements a les noves generacions. Només cal veure la quantitat d'afeccionats catalans que apareixen a les més importants competicions europees.. B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent? D.R.: A banda del Japó, crec que a Europa la Ginkgo Bonsai Award. B.O.: Què creieu que s’hauria d’avaluar a un concurs internacional de Bonsai? D.R.: L’arbre, la tauleta, el tokonoma, el complement... Tot conta a l’hora d’avaluar el bonsai. Però sempre amb unes pautes d'objectivitat preestablertes. B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l’alta competició? D.R.: Crec que no, però.... B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre? D.R.: Sense el bon cultiu no hi pot haver bon bonsai. Molt de sol, bon substrat drenant, adobs orgànics i aigua de qualitat. Sense desatendre, és clar, la part estètica. B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver? D.R.: Per mi, el bon Yamadori. Un bon Yamadori és com un diamant en brut. Tens tot el caràcter i el potencial però l’has de llimar perquè brilli al seu màxim esplendor. També cal dir que hi ha arbres que li diuen Yamadori pel fet d'haver estat agafats de la muntanya, sent arbres sense caràcter que és molt difícil que arribin a ser bons arbres. En aquest cas prefereixo un bon arbre de viver. B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el
desig de l’artista o la natura de l’arbre? B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes
novells?
|
