| Article sobre com fer servir l'adob com a eina per a controlar el creixement dels bonsais. |
L'adob com a eina
Nutrició de les Plantes
-Aigua
-Aire
A l'Aigua estan presents gairebé tots els nutrients minerals que es necessiten. Aquesta serà l'aigua que absorbiran les arrels, però també pot ser absorbida per les fulles, qualitat que ens serà molt útil per a fer tractaments via foliar (adobs foliars).
El Sòl i les Arrels
La composició
físico-química del sòl és fonamental per a
una bona nutrició. La importància d'una bona
aireació de la terra és evident ja que sense aire al
voltant de les arrels, aquestes s'ofegarien i la planta moriria. Si la
terra no està bé elaborada, serà inútil
intentar solucionar els problemes a força d'adobs o correctors.
La matèria orgànica
en si, no és absolutament necessària en la
composició de la terra, ja que els seus efectes poden ser
substituïts per una alimentació composta exclusivament amb
productes químics.
La matèria orgànica està sempre en moviment, ja
que dintre d'ella viu una potent flora bacteriana que la fa inestable.
Aquesta es va descomponent amb el temps fins a desaparèixer del
tot. La part més estable forma el que es denomina àcids
húmics. Depenent de la seva procedència, es descompon de
forma diferent, alliberant Nitrogen.
Altres components
orgànics del sòl formen aminoàcids que tenen
diverses utilitats en fertilització. Són molt
interessants els extractes d'algues, així com diversos compostos
orgànics que les plantes aprofiten directament en forma
d'àcids (húmics, flúvics, etc.)
Elements Nutritius
Els elements que componen els adobs són els següents:
De major consum per les plantes es denominen MACROELEMENTS
-
Nitrogen
-
Fòsfor
-
Potassi
-
Calci
-
Magnesi
-
Sofre
-
Manganès
De menor consum es denominen MICROELEMENTS
-
Ferro
-
Bor
-
Zinc
-
Coure
-
Molibdè
-
Clor
Tipus d'Adobs
Els adobs tenen diferents procedències, i multitud de
presentacions, però per a poder classificar-los, hem d'establir
els següents grups:
Segons la seva composició:
· Adobs orgànics
o Sòlids (pols)
o Sòlids (boles)
o Líquids
· Adobs minerals
o Sòlids simples
o Sòlids compostos
o Líquids purs
o Líquids compostos
Segons la seva aplicació:
· Adobs solubles
o Fertirrigació
o Foliars
· Adobs granulats
o D'alliberament lent
o D'alliberament controlat
o Normals
Totes les formes comercials han
de fer constar en l'etiqueta la riquesa de cadascun dels elements que
ho componen. Però per llei, solament són necessaris els
tres principals NPK.
Una composició típica per a Bonsai podria ser: 8-8-6,
això significa que té un 8% de Nitrogen, un 8% de
Fòsfor i un 6% de Potassi.
L'equilibri entre els tres elements més importants ens
definirà la seva utilitat, tal com veurem en la
descripció dels efectes que podem aconseguir amb cadascun d'ells.
També trobarem en el mercat productes elaborats en part per
productes orgànics i minerals, així com uns altres als
quals s'han afegit aminoàcids per a millorar la seva
eficàcia.
MACROELEMENTS
El Nitrogen
El nitrogen és un dels elements químics
més importants per a tots els éssers vius sense
excepció. En estat pur és un gas inert sense color ni
olor. Aproximadament el 80% de l'aire de l'atmosfera està format
per aquest gas. En forma gasosa, no és aprofitable per les
plantes, llevat de les de la família de les leguminoses, les
quals s'associen amb uns bacteris que fixen el nitrogen al sòl.
El símbol químic del Nitrogen és N.
Funcions.
La importància del
nitrogen en les plantes queda suficientment demostrada, ja que sabem
que participa en la composició de les principals
substàncies orgàniques, com la clorofil·la,
aminoàcids, proteïnes, àcids nucleics, etc. I com
aquests elements serveixen de base per a la majoria de processos que
regeixen el creixement i multiplicació de les plantes, resulta
evident la importància del N en les funcions més
característiques de la vida vegetal.
El N és molt mòbil dintre de les plantes.
Efectes.
Un subministrament adequat de N a les plantes produïxen:
> Ràpid creixement
> Un color verd intens
> Millora la qualitat de les fulles i augmenta el contingut en proteïnes
> Augmenta la producció de fulles, fruites, llavors, etc.
Com efecte secundari, té molta importància la seva funció com aliment a la flora bacteriana del sòl.
Comportament en el sòl.
El N és molt soluble en
l'aigua i resulta molt fàcil que es perdi a causa del reg per"
lixiviació", tret que s'utilitzin formes d'alliberament lent.
La procedència principal del nitrogen és la
matèria orgànica en descomposició, la qual
produïx petites quantitats més o menys constants de
nutrients fins a la seva total desaparició.
Deficiències.
Quan hi ha
deficiències, se solen manifestar en les fulles més
velles, ja que a causa de la seva mobilitat, sempre acudirà
primer als teixits nous en creixement, i es fa evident per la
pèrdua de color verd i l'assecat d'aquestes fulles.
El Fòsfor
En el sòl, el fòsfor no es troba mai en estat
pur, sinó que està sempre combinat amb altres elements,
formant diferents compostos químics, però gairebé
sempre en forma de fosfat.
El seu símbol és P i la seva unitat fertilitzant
és l'anhídrid fosfòric (P2O5)
Funcions.
Aquest element participa en la composició de les molècules de les membranes cel·lulars i en els compostos relacionats amb la captura i transport d'energia dintre de les plantes, entre les quals cal destacar la fotosíntesi, la divisió cel·lular, la formació i utilització de sucres, grasses i proteïnes, la respiració, etc.
Efectes.
És difícil atribuir al fòsfor efectes concrets per si sol, ja que intervé pràcticament en tots els processos generals de les plantes, però bàsicament té els següents efectes:
§ Estimula el desenvolupament de les arrels i del creixement general de la planta
§ Desenvolupament ràpid i vigorós de les plantes joves
§ Acceleració de la floració i fructificació
§ Major resistència general de les plantes
Comportament en el sòl.
Al sòl és un
element poc mobible, per la qual cosa no és necessari reposar
pèrdues produïdes per lixiviació, ja que no es
produïxen en excés. Hi ha una certa quantitat de
fòsfor no assimilable per les plantes dintre del sòl, i a
mesura que les arrels absorbeixen el soluble, aquest es va alliberant.
La presència de matèria orgànica és
important perquè aquest alliberament de fòsfor es
produeixi
Avui dia , en adobs d'alta qualitat se sol subministrar el
fòsfor en forma d'ió fosfonat assegurant a la planta un
nivell en fòsfor assimilable adequat durant un llarg
període de temps, ja que produïx menys pèrdues per
lixiviació. L'ió fosfonat és a més un
inductor dels processos d'autodefensa de la planta (fitoalexines),
especialment actiu contra fongs pernosporáceus, que
produïxen malalties en arrel i coll (Pythium, pHytopHthora) i els
que les produïxen en fulles i fruits, els mildius (Bremia,
Peronospara, Plasmopara...)
Deficiències.
Dintre de la planta és, al contrari que en el sòl, un element molt mòbil, i de la mateixa manera que el N, les deficiències es manifesten en les fulles velles, el creixement es reduïx i alenteix, les fulles verdes perden lluentor i es tornen d'un color verd molt fosc i ocasionalment apareixen tons morats en diferents parts de les fulles i branques joves.
El potassi
El potassi és un element
que és absorbit per les plantes en grans quantitats, igual que
el nitrogen. Com els anteriors, no es troba pur, sinó que es
combina amb altres elements formant sals. En aquestes sals, el potassi
constituïx la part positiva o catió.
El seu símbol químic és K. La seva unitat
fertilitzant és l'òxid potàssic (K2O)
Funcions.
El potassi està relacionat
amb el metabolisme dels hidrats de carboni (sucres).
A diferència dels dos anteriors, el potassi no forma compostos o
substàncies més o menys complexes, sinó que es
troba en els fluids de la planta tal com és absorbida per les
arrels.
Efectes.
Els efectes del potassi en les plantes se centra bàsicament en la producció de flors i fruits, la regulació del contingut d'aigua dintre de les cèl·lules, i l'estimulació de diversos enzims.
Comportament en el sòl.
En el sòl ho trobem
bàsicament en tres formes, potassi mineral, potassi cambiable, i
potassi en solució.
Potassi mineral
És el més abundant, ja que forma part de molts minerals
presents en la terra: mica, feldspat, argiles, etc. Aquest potassi no
és utilitzable per les plantes fins que, quan els minerals es
descomponen lentament, és alliberat.
Potassi cambiable
El potassi, per tenir una càrrega positiva, es queda lligat a la
superfície d'aquelles partícules més fines del
sòl, que posseïxen càrrega negativa, com les argiles
i la matèria orgànica (humus). Això passa
també amb altres elements químics amb càrrega
positiva: calci, magnesi, sodi, etc. Aquesta atracció és
molt forta, i es poden canviar uns elements per uns altres.
Potassi en solució
En l'aigua del sòl es troba dissolta una petita part del potassi
existent. Les plantes es nodreixen d'aquesta part. Si amidéssim
la quantitat de potassi dissolt en l'aigua, veuríem que
és una quantitat molt petita, si comparem les necessitats de la
planta i el que absorbeixen. El que passa en realitat, és que
existeix un intercanvi entre les tres formes de potassi. D'aquesta
manera , a mesura que s'esgota el potassi en solució, és
absorbit per l'argila i les altres partícules en forma
cambiable. Així, resulta que les dues formes, en solució
i el cambiable, són fàcilment assimilables per les
plantes.
Donades les seves
peculiaritats, el potassi produïx poques pèrdues per culpa
de la lixiviació.
Deficiències.
Igual que els altres dos, el potassi és molt mòbil dintre de la planta, i mostra les seves deficiències en les fulles més velles, arribant a produir cremades semblants a les produïdes per excés de sals.
El Calci
Aquest element juga un paper
decisiu en nombrosos aspectes de la vida de les plantes, com són
la rigidesa de les parets cel·lulars i el transport de certes
hormones. Sobretot, és un equilibrador iònic dels fluids
cel·lulars, ajudant a evitar certs desordres que poden produir
l'excés d'altres elements, com el potassi i els àcids
vegetals.
El calci és normalment aportat pels components de les barreges
utilitzades per al substrat, a part de rebre a través de l'aigua
de reg, un aport continu de carbonat càlcic dissolt en aquesta.
Existeixen un cert nombre d'espècies que es denominen
"calcífugues", i que requereixen baixos nivells d'aquest
element, arribant a produir desordres fisiològics importants en
cas que la seva presència sigui excessiva.
El calci, en la seva forma habitual, la Calç (carbonat
càlcic), és un alcalinitzant del sòl molt
important, i això s'ha de tenir en compte a l'hora de dissenyar
les barreges de terra..
Les seves deficiències es manifesten normalment en els punts de
creixement nou, mitjançant la parada i mort de brots nous
terminals i en la deformació de les fulles joves.
El seu símbol és Ca.
Sofre
Aquest element
és normalment aportat pels fertilitzants comercials en forma de
sulfats, de manera que no solen provocar manques.
El seu símbol és S
Magnesi
Forma part de la molècula de la clorofil·la i està relacionat amb el metabolisme del fòsfor. La seva manca se sol mostrar en forma de clorosis de les fulles velles, prenent un color bronzejat.
MICROELEMENTS
Amb els microelements cal tenir en compte:
§
Són de tanta importància com els altres nutrients, i la
seva deficiència afecta molt a les plantes.
§
Generalment poden existir manques d'un o més elements,
però rarament de tots.
§ En molts casos, les manques es deuen a les condicions anormals del sòl i no a la deficiència d'un element, tal com pot ser l'acidesa, l'alcalinitat l'excés de calç, la salinitat, pobresa en matèria orgànica, falta d’aireació de les arrels, etc.
§ Molts d'aquests elements nutritius són tòxics si s'utilitzen a l'excés, la seva aplicació, per tant, s'ha de fer amb precaució i utilitzant productes el menys nocius possible per a les plantes.
La forma
més segura per a la seva aplicació és en forma de
minerals-orgànics o quelats.
El Ferro és probablement el micronutrient que produïx símptomes de deficiències amb més freqüència. Això és a causa de la facilitat que té en oxidar-se, i passar a formes no solubles, sobretot si el pH és alt.
Altra causa de manca de ferro en les plantes és l'excés de calç, no ja pel baix nivell de pH, sinó per que aquesta tendeix a unir-se amb el ferro assimilable bloquejant-lo.
La
deficiència de ferro es fa evident pel color groc que pren el
limb foliar mentre que els nervis romanen verds. Es produïx en les
fulles més joves, ja que és un element poc mobible dintre
de les plantes.
La majoria de
microelements es fixen amb relativa facilitat al sòl, potser,
amb la sola excepció del Bor. La manca de bor se sol manifestar
per una detenció en el creixement dels brots.
El Molibdè
està relacionat amb el metabolisme del nitrogen. És
requerit per les plantes en molt baixa concentració, pel que no
és freqüent trobar deficiències.
El Manganès
participa en multitud de processos enzimàtics de les plantes. La
seva assimilació depèn molt del pH, pel que regant amb
aigües dures es pot bloquejar i aparèixer símptomes
de deficiències, que són semblats als del ferro
però amb el verd dels nervis un poc més estès.
El Zinc
és un element important en el creixement general de les plantes,
especialment en les arrels. Quan es produïxen deficiències,
aquestes apareixen especialment en les fulles joves, en forma de
clorosis i en deformació de les mateixes.
El Coure
és altre element en el qual la seva absorció depèn
del pH del sòl. La seva deficiència se sol manifestar per
la mort del brot terminal i per la substitució d'aquest per un
altre de nou, que al seu torn torna a morir.
El pH del
sòl no és sempre el mateix, i normalment en test, va
augmentant a mesura que passa el temps. Per norma general i amb els
ingredients que normalment s'utilitzen per a formar les terres de
bonsai, es pot seguir el següent gràfic:
Utilització
dels Adobs
Aquest apartat
està dedicat sobretot a aconseguir millor rendiment en
l'adobament durant l'etapa de formació, accelerant en el temps
els objectius que vulguem aconseguir.
La
utilització dels adobs en bonsai es farà seguint quatre
premisses:
-
Què necessita l'arbre?
-
Quan ho necessita?
-
Què volem fer-li a l'arbre?
-
Quan ho volem fer?
Responent a
aquestes preguntes, obtindrem un pla d'actuació efectiu per a
cada arbre, que ens estalviarà molts esforços
inútils i ens permetrà obtenir immillorables condicions
sanitàries en els nostres bonsai.
En tot moment, a
partir d'ara, estarem parlant d'adobs líquids, ja que la seva
aplicació en bonsai en fase de formació ens permet una
eficàcia que cap altre ens pot oferir.
Una vegada el
bonsai estigui format, i solament es necessiti manteniment o refinatge,
la fertilització serà a elecció de l'afeccionat,
ja que probablement per comoditat, no s'utilitzi una
planificació exacta del sistema d'adob. Per a això, els
adobs orgànics, ja siguin sòlids o líquids seran
amb tota probabilitat, l'elecció final.
Què
necessita la planta?
Les plantes
necessiten un adobament continu amb un equilibri entre els nutrients
adequat a les seves característiques. Cada espècie
és diferent quant a necessitats especifiques de cada nutrient,
però a manera de norma general, podríem assignar uns
equilibris diferents per a cada grup d'espècies
Coníferes:
1:2:2
Fulla caduca:
3:2:1
Fulla perenne:
2:2:1
Amb això
solament definim l'equilibri entre els tres principals nutrients, no la
quantitat total d'adob. Llavors quin és la quantitat d'adob que
hem d'utilitzar en cada bonsai?, no hi ha resposta exacta, i
depèn de cada planta en concret. Per a la seva
utilització s'haurà de seguir les instruccions de cada
fabricant ja que depenent de la seva composició ens
permetrà utilitzar més o menys.
Un adob
típic 3:2:1 podria ser un líquid amb 20%N, 12%P, 6%K de
la marca "X", segons el fabricant podem realitzar adobaments quinzenals
durant l'època de creixement, regant amb una solució del
0.15 al 0.25%, suposem que un test mig absorbirà uns 2l de
solució, això ens dóna 4ml de fertilitzant per
cada adobament utilitzant la mitjana (0.2%). I si canviem la
freqüència?, analitzem: 4ml cada 2 setmanes = 8ml al mes.
En cas de reduir la freqüència a un adobament al mes no
podrem utilitzar els 8ml ja que serà excessiu en un sol
adobament i usarem la part alta de la gamma 0.25% que seran 5ml. Haurem
rebaixat l'aport d'adob en un 38%, el que farà que les plantes
deixin de créixer en un percentatge similar. Però en
canvi si augmentem la freqüència a un adobament setmanal,
podrem augmentar la quantitat total d'adob, ho veiem: 0.15% x 2l = 3ml
d'adob setmanal = 12ml al mes. En aquest cas hem augmentat la quantitat
total d'adob en un 50% pel que fa a la dosi mitja, i això ens
proporcionarà creixements superiors en un percentatge similar.
Hem de tenir en
compte la composició de les terres, ja que la presència
de matèria orgànica farà que hagi major
disponibilitat de nitrogen, i una major quantitat d'argila (akadama)
ens donarà un continu subministrament de potassi.
Quan ho
necessita?
Depenent de
l'època de l'any, les necessitats varien tant pel que fa a la
quantitat de nutrients com a l'equilibri entre ells. Podem donar-li el
que necessita, o per contra, modificar aquestes preferències de
les plantes amb la condició de aconseguir certs resultats.
Sabent el que volem i el que vol el bonsai, podem fer de la
fertilització, una eina tal com si fossin unes podadores. 
Gràfic:
Resultat obtingut
de l'anàlisi de la mitjana del contingut en les fulles, brots,
flors i fruits de tres espècies perennifòlies durant dos
anys.
Altre factor a
tenir en compte, és que a major fertilització, major
consum d'aigua. El que ens aconsella que en plena canícula
deixem d'abonar amb la condició de no forçar en
excés les plantes.
Què
volem fer-li fer a l'arbre?
Pel que hem dit
fins a ara, veurem que tenim respostes de creixement diferents del que
tindria la planta per natural, és a dir podem forçar-la a
fer una mica en concret. Per exemple, hem programat una
defoliació d'una Zelkova al juny, doncs podem preparar a aquest
arbre, que en aquest moment està en plena època
vegetativa, per a la nova brotada, i dues setmanes abans fem un
adobament amb un producte ric en PK, el que farà que acumuli
reserves al voltant dels rovells latents, que produiran vigorosos brots
nous.
Quan ho volem
fer?
Coneixent el que
fa cada element i les necessitats de cada arbre en una època
determinada, podem avançar-nos a les deficiències o
excessos que es produirien per culpa d'un adobament convencional.
Però com
podem aconseguir l'adob adequat a cada moment i per a cada planta?.
Simplement, no existeix!, però ho podem fabricar barrejant un
mínim de formulacions standard.
Anem a veure un exemple
pràctic;
Disposem dels
següents productes:
·
Adob base: N30%--P10%--K10%
·
Fosfit potàssic: N 0%--P20%--K30%
·
Adob fosfòric N 7%--P21%--K 7%
(Aquestes
formulacions han estat extretes totes d'una mateixa marca comercial
tots són adobs foliars, i per tant de fàcil
assimilació)
·
Barreja de terra 60% akadama 20% torba rossa 20% sorra
·
El bonsai és una Zelkova en període de formació.
Abonarem durant
un any començant quan broti al març i acabarem al
novembre.
A la primavera
abonarem principalment amb un adob més ric en
N En aquest cas
utilitzarem l'adob base en dissolució al 0.1% setmanalment
Podrem intercalar
en aquestes dates un tractament fet amb àcids húmics i
microelements que activarà el sòl i ens cobrirà
les necessitats de microelements durant tot l'any.
A principis
d'estiu defoliarem, per tant abonarem una única vegada amb el
fosfit potàssico 15 dies abans de la defoliació en
dissolució al 0.2%
Ja que fa molta
calor, disminuirem la proporció de N barrejant l'adob base i el
fosfòric en parts iguals, en dissolució al 0.1% de la
barreja
A l'agost pararem
en cas que faci excessiva calor.
Al setembre ,
reprendrem l'adob amb la mateixa barreja amb la qual acabem d'adobar a
l'estiu.
A l'octubre i
novembre, enriquirem la barreja per a anar acumulant reserves,
barrejant el fosfit potàssic i l'adob fosfòric a parts
iguals i en dissolució 0.2%
Per a poder
visualitzar la prova, vam necessitar assignar una quantitat de
solució en cada reg fertilitzat, suposem que gastem un litre.
1l de
solució al 0.1% ens deixarà en cada reg fertilitzat 1ml
de fertilitzant
|
|
març |
abril |
maig |
juny |
juliol |
|||||||||||||||
|
|
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
|
Adob Base |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
|
Fosfit potàssic |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
2. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
|
Adob fosfòric |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
|
|
juliol |
agost |
setembre |
octubre |
novembre |
|||||||||||||||
|
|
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
ml |
|
Adob Base |
0. |
0. |
0. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
|
fosfit potàssic |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
|
Adob fosfòric |
0. |
0. |
0. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
1. |
0. |
0. |
0. |
0. |
0. |
I això
vist gràficament:
El gràfic
ens mostra l'adobament que hem realitzat amb l'aportació de cada
element NPK, a això caldria afegir el N alliberat per la
matèria orgànica que ens aporta la torba, i el K
procedent de
Què i
Quan Adobar?
Es pot establir
una norma fonamental en la fertilització:
En cas de
dubte, no adobar.
Què i quan
no adobar:
-
Plantes malaltes
-
Plantes que no brotin
-
Després de trasplantar
-
Quan faci molta calor
-
Quan faci fred
-
Quan l'arbre no tingui fulles
Què i quan
adobar:
-
Quan comenci a brotar
-
Després d'un pinçat
-
En cas que es vegi alguna deficiència
-
Abans que arribi el fred (PK)
Normes generals
per a l'aplicació de Fertilitzants:
-
Sempre és preferible adobar amb molta freqüència però en poca quantitat
-
Sempre s'ha de seguir les instruccions del fabricant
-
L'aplicació de microelements es pot fer en una sola aplicació a l'any.
-
Sempre que s'utilitzin adobs líquids, el bonsai ha d'estar ben regat.
-
Després d'un adobament, no es regarà fins que la planta ho demani
-
És necessari anar canviant de fabricant o de producte