El reg és una de les accions més importants per als nostres arbres, intentarem explicar unes quantes dades sobre el paper que l'aigua té en el funcionament dels arbres.

- L'arbre està format en gran part per aigua, des d'un 80% en les fulles i arrels, fins a un 50% en altres parts com el tronc, però l'aigua no està en forma estàtica, sinó que circula per l'interior d'aquest.

- El principal motor per a l'ascensió de l'aigua recau en la transpiració; la dèbil empenta des de les arrels té una rellevància menor com a causa d'aquesta circulació, per tant, en el fons de la qüestió es troben els estomes, oberts o tancats.

- Durant la nit els estomes es tanquen i la fulla no transpira, no obstant això les arrels continuen creant la pressió que empenyen l'aigua cap amunt. Si l'atmosfera és humida, s'observen unes gotetes a les vores de les fulles, això es denomina gotació.

- Quan no arriba suficient aigua a les fulles, aquestes es marceixen, disminueix la pressió interna de l'aigua, i els estomes es tanquen total o parcialment. Aquest és un mecanisme d'autodefensa de resultats limitats; si li falta gaire, la planta finalment patirà o morirà.

- La temperatura elevada, el vent i la baixa humitat atmosfèrica, acceleren l'evaporació de l'aigua; s'haurà de crear un microclima d'humitat al voltant de l'arbre (arruixar el mateix).

- Transport intern de nutrients captats a les arrels, els elements, Nitrogen (N), Fòsfor (P) i Potassi (K), més altres com el Ferro (Fe), viatgen dissolts a l'aigua que prové de les arrels i arriben a totes les parts vives de l'arbre.

- Fotosíntesi: L'aigua és imprescindible, com es veurà més endavant, la quantitat d'aigua que intervé en la fotosíntesi ve a ser de l'ordre del 2% del total utilitzat, la resta s'usa per a refrigeració (transpiració).

- Entrades: des de l'atmosfera: Oxigen per respirar i anhídrid carbònic per a la fotosíntesi. Des de les arrels: Aigua i elements, aquesta aigua s'utilitza per a diverses finalitats.

- Sortides: A l'atmosfera: Oxigen de la fotosíntesi, anhídrid carbònic de la respiració i gran quantitat d'aigua de la transpiració; una mica d'aigua com dissolvent dels productes de la fotosíntesi va a altres parts de l'arbre.

- Aprofitament de l'aigua: Les arrels han de poder absorbir aigua a la velocitat requerida. - Obertura dels estomes: Els estomes s'obren si hi ha llum i aigua suficient.

- Temperatura: Temperatures massa altes, danyen substàncies internes de la planta necessàries per a la fotosíntesi, per això molts arbres detenen el seu creixement a l'estiu. - En conseqüència, si hi ha gaire aigua i falta llum o els estomes estan oberts i falta CO2 la planta no aconsegueix les seves condicions òptimes.

- Respiració: Les arrels necessiten respirar, per això és essencial que les arrels es trobin en un substrat porós, que deixi entrar aire i que no estigui llarg temps inundat amb aigua que no deixaria entrar l'aire. No tenir en compte la respiració de les arrels condueix a no pocs fracassos.

- Estomes: Els estomes (stoma = boca) són unes petitíssimes obertures que es troben principalment al revés de les fulles; aquests "porus" s'obren mentre n'hi ha prou llum per deixar entrar el CO2 a l'interior de la fulla i deixar sortir el vapor d'aigua de la transpiració. Es tanquen quan no n'hi ha prou llum o quan l' arbre té risc d'assecar-se per no arribar suficient aigua a les fulles; si estan tancades, l'arbre "no treballa" i no creix, si romanen gaire temps oberts les branques creixen molt més.

NOTES: Si no té fulles no hi ha estomes, si no hi ha estomes no s'evapora aigua; si no s'evapora aigua, no cal regar. A l' hivern només cal mantenir la terra lleugerament humida als arbres caducifolis. Es millor regar l'arbre a primera hora del matí , just en el moment en que es van a obrir els estomes i la planta comença a funcionar. Un ambient molt humit, afavoreix el creixement de les plantes, encara que a primera vista pot semblar contradictori, ja que si l'ambient és humit la velocitat d'evaporació serà menor i hi haurà menor transpiració i amb ella l'aportació de substàncies nutritives del sol serà menor; això no és així perquè el principal factor de creixement no prové de les substàncies del sol sinó de la fotosíntesi i aquesta es produeix amb els estomes oberts; si hi ha humitat elevada i llum els estomes no es tanquen per témer que una atmosfera massa seca evapori massa aigua. Arruixar diverses vegades al dia durant l'estiu, a més de crear un ambient humit (nota anterior), baixa la temperatura ambient de forma considerable; depenent de la humitat relativa atmosfèrica inicial, la baixada de temperatura desprès d'arruixar se situa entre 2 i 4ºC, valor de vegades decisiu, sobretot si la temperatura ambient era superior als 26ºC, que és quan moltes plantes deixen de créixer; l'arruixat ha de ser molt fi, formant una boira si és possible (no arruixar l'arbre a ple sol, pel risc de cremades en les fulles).

Què fer amb un arbre que té les fulles marcides? sobretot, no cal esvalotar-se i córrer a regar-la; pren-te el teu temps per a unes observacions, pensa i actua amb sentit. Primer comprova la humitat del sol, potser hagis de furgar amb els dits o millor, utilitza un mesurador d'humitat del sol. Potser el sòl està humit? Si és així, (Potser no puja bastant aigua a causa d'una malaltia per fongs del sol o coll de la planta), posa l'arbre en l'ombra, arruixa-la amb un fungicida adequat i no la reguis fins que el sol ho necessiti. La causa és un vent sec?, arruixa els fulles amb aigua a menys que li doni el sol perquè pots cremar les fulles. Està sec el sòl. No reguis encara, primer arruixa amb aigua les fulles quan no les doni el sol, espera que es posi el mateix per fer-ho, al cap de mitja hora aprox., rega normalment. L'arbre està en un test i gaire calent pel sol?. Abans de regar, deixa refredar el test i evita que es torni a escalfar un altre dia.

Algunes plantes per exemple les Bouganvilles, es marceixen en dies calorosos quan els dona el sol fortament, encara que hi hagi suficient aigua a la terra; això succeeix perquè les fulles evaporen molta aigua i aquesta no és reemplaçada amb prou rapidesa; una mica més tard, la planta es recupera sola.

Associació Catalana Amics del Bonsai (c)