Bonsai Obert -Cítrics-

Citrus deriva del grec antic Kedros, o del seu derivat en llatí Cedrus, noms utilitzats pels grecs i romans per a definir diversos tipus d'arbres amb fullatge i fusta aromàtica (tal és el cas dels cedres, els quals no tenen cap relació amb els cítrics. L'únic cítric del qual es té constància que es coneixia a l'época romana, mercès a Plini El Vell, era el Poncemer (Citrus medica)

El gènere CITRUS, engloba a tot una munior d'espècies d'arbres i arbusts planifolis perennes de petita talla (5-15 m.) amb fulles alternes, fusta aromàtica, i amb fruits usualment en forma de baia carnosa (hesperidi) molt rics en vitamina C, que li dona el característic gust àcid.
No existeix una taxonomia clara dins d'aquest gènere, donada l'extrema facilitat d'hibridació entre les diverses espècies que provoca que els especialistes discrepin obertament entre ells a l'hora de definir els límits precisos entre les espècies i els seus híbrids. S'especula que només siguin 3 espècies (Citrus maxima, Citrus medica i Citrus reticulata) les que van generar la resta d'espècies per hibridació i fins i tot es creu que el gènere Fortunella (Kumquats) hauria d'estar inclosa dins del gènere Citrus. Hores d'ara, tot plegat es troba dins del marc de la confusió.

Les espècies del gènere Citrus provenen del sud-est asiàtic, i des d'aquí van ser distribuïdes posteriorment a les zones tropicals i subtropicals de tot el món, en raó de l'aprofitament dels seus fruits, ja sigui pel consum humà com per l'obtenció de perfums.

En general, tots els cítrics suporten malament les temperatures baixes, per lo que s'estimen més climes càlids, assolellats i humits corresponents a zones 10b i, com a límit a zones 10a. Encara que algunes espècies puguin suportar les gelades lleus (al voltant de 0ºC), la floració i la fructificació es veuen afectades. A ambients més freds, necessiten trobar-se protegides de les glaçades per a poder-se desenvolupar, la qual cosa ha permès a especies com el Calamondin o el Kumquat entrar a formar part dels arbres d'interior.

Com a bonsai, a les zones mediterrànies, els cítrics s’han de mantenir a ple sol durant tot l’any, vigilant els perills de les gelades i dels forts vents, la qual cosa farà que a partir de que les mínimes assoleixin els 5ºC hàgim d'anar amb molt de compte. A zones fredes, mantenir a l’exterior i a un lloc assolellat sempre i quan les temperatures mínimes no assoleixin els 8ºC , a partir dels quals, conservar a hivernacle fred ben il•luminat.

REC:

Els cítrics necessiten un aport constant d'humitat per a créixer correctament, per la qual cosa necessiten recs especials a l'estiu quan les condicions de sequedat ambiental -sobretot a les ribes de la Mediterrània- es fan molt marcades. Tot i així, hem de tenir compte de no regar massa, ja que són molt susceptibles d'agafar malalties relacionades a drenatges deficients i negaments.
Si be suporta relativament les aigües calcaries, l'ús continuat d'aigües dures pot tenir efectes sobre la salut dels cítrics, ja que un excés de calç a l'aigua -i per tant a la terra- pot provocar l'aparició d'episodis forts de clorosi, així com afectar a la qualitat dels fruits. Resultarà prudent llavors fer servir aigües de la major qualitat que ens sigui possible.

ADOB:

A la conca mediterrània, fer servir adobs líquids o solubles rics en nitrogen, com a norma general, cada 15 dies durant l’època de creixement primaveral, fins a finals de juny. Durant el juliol i la primera quinzena d’agost, no fertilitzar i començar a fertilitzar amb un adob baix en nitrogen durant la segona quinzena d’agost per a reforçar l’arbre de cara l’hivern.

A zones més fredes, es pot continuar la fertilització durant l'estiu sempre i quan no faci molta calor. De totes formes, durant l'estiu s'haurà de reduir dràsticament la concentració de nitrogen de l'adob cara a preparar l'arbre a l'hivern i evitar que un excés de nitrogen no produeixi brotades no desitjades que esgotin les plantes o arribi a afectar a la fructificació.

TRASPLANTAMENT:

Com a arbres tropicals o subtropicals que són, el trasplantament s'efectuarà a la primavera quan ja faci una mica de calor, -abril o principis de maig segons faci més o menys calor a casa nostra-, sempre abans de que comenci a brotar. Convé no badar en aquest sentit donat que un trasplantament prematur pot provocar el retrocés de saba de moltes branques.
El trasplantament l'efectuarem cada 1 o 2 anys segons sigui la vitalitat de l'arbre i el desenvolupament durant la temporada, retallant 1/3 el pa d'arrels i posant-lo en torretes no molt planes, ja que prefereixen tenir una certa profunditat.

PODA:

La poda s'efectuarà de preferència durant l'hivern, tenint en compte que si volem tenir floració, aquesta es desenvolupa sobre les branques de l'any anterior. És per aquesta raó, i per evitar debilitar massa l'arbre -podrien arribar a agafar clorosi- que els cítrics no es poden gaire, i només es fa cara a mantenir la forma general de l'arbre. Convé tapar les ferides amb cicatritzant, tot i que no tenen gaires problemes de tancament de ferides.

PINÇAMENT:

Els cítrics, com en general a tots els arbres, es pincen durant l'època de creixement per a evitar que les branques s'allarguin massa i per a aconseguir ramificació fina. En el cas dels cítrics, en ser tropicals i subtropicals el pinçament serà més o menys tardà segons la zona on els cultivem, però generalment serà a partir de maig i pràcticament fins l'agost, ja que una temperatura elevada (no una calorada) afavoreix el creixement de tots els tipus de cítrics, tot i que siguin arbres de desenvolupament lent. S'hauran de pinçar tots aquells brots que s'allarguin massa, trencant el perfil, i aquells que tinguin les fulles massa gruixudes.

FILFERRAT:

Els cítrics admeten força bé el filferrat - malgrat que cal protegir l'escorça per a evitar senyals- encara que no s'acostuma a fer servir a la seva formació ja que les branques són molt rígides i és més habitual fer la formació a base de poda i pinçament. Tota manera, l'època millor per a filferrar és de novembre a febrer.

SUBSTRAT:

La majoria dels arbres del gènere Citrus prefereixen uns substrats lleugerament àcids amb un pH d'entre 5 i 6, degut a la seva facilitat de patir de clorosi al bloquejar la calç la síntesi del ferro. A més d'aquestes precaucions convindrà fer atenció a aconseguir una barreja de terres que sigui prou airejada i drenant cara a evitar els entollaments i, per tant, la podridura d'arrels.

REPRODUCCIÓ:

Els cítrics en general poden reproduir-se tant per llavors, esqueixos o murgons durant la primavera. Les varietats fructíferes convé reproduir-les mitjançant empelts i de costum s'utilitzen patrons de taronger amargant. Les llavors, tot i ser de fàcil desenvolupament tenen una vida curta (menys d'una setmana) que impedeix el seu emmagatzemament prolongat.

PLAGUES:

Les plagues que més afecten als cítrics són les cotxinilles cotonoses, la mosca blanca, els pugons, l'aranya vermella i degut a les grans necessitats d'aigua d'aquests arbres, els fongs, que produeixen sovint afeccions a les arrels, sobretot quan es cultiven a interiors on el terra triga en assecar-se.