M'agrada verificar la sequedat aixecant el test. Cal tenir una certa experiència per a desenvolupar una "sensació" d'un bonsai sec, però resulta força eficaç. Resulta sorprenent veure com una quantitat adequada d’aigua farà més pesant un test. Evidentment això només és possible per a les plantes més petites. Jo no aixeco pas uns testos de 29 cms (19 litres) per veure si estan secs, ni un enorme bonsai. Però com aproximadament el 25% del volum d’una barreja de terra està constituïda per aigua al punt de saturació, resulta un augment prou significatiu del pes, i un només ha d’aixecar una torreta quan està  molla, i desprès quan està seca, per a sentir la diferència. La sequedat pot també ser comprovada amb un palet clavat al test a mena d’indicador d’humitat. Si retirem el pal i està gairebé sec, és el moment de regar. Aquest és el mètode que recomana en Michael Persiano. Un tercer mètode, sens dubte fet servir majoritàriament, és de gratar més o menys 13 mm sota la superfície de la terra. Si resta seca a aquesta fondària, és temps de regar.

Hi ha diversos factors que influeixen en el “temps de dessecació” i hi estan tots relacionats. Per exemple, els Malus i  Prunus poden tolerar uns sols més densos en unes condicions òptimes perquè ells creixen tan ràpid que les arrels envaeixen  aviat el test. Aquest creixement ràpid en alçada bombeja ràpidament l’aigua fora del terra. Haig de podar constantment,  ja que quan tallo més baix per a formar una nova secció de tronc, ells no estan massa humits fins que la part de dalt torna a créixer.

Heus aquí alguns dels factors que he trobat que influeixen en el temps d’assecat:

Barreja de terra.

Els compostos principals que conserven l’aigua són: les pols (partícules molt petites) orgàniques i inorgàniques, torba, vermiculita i l’argila. Si augmenteu la proporció de qualsevol d’aquests ingredients a la vostra barreja de terra, reduireu el drenatge i augmentareu la capacitat de retenció d’aigua del vostre sol, fent espaiar els recs.

Augmentar el percentatge d’aquests elements fins al punt que retingui més del 25% del seu volum en aigua no és recomanable. A partir d’aquest punt, podreu començar a tenir problemes de putrefacció de les arrels a causa de l’aireig reduït (mal drenatge).

Els components que augmenten el drenatge (l’aireig) i redueixen la capacitat d’aigua son: partícules grans (més grans de 3 mm.) inorgàniques i algunes orgàniques (escorça). Això inclou la roca de lava, la sorra grollera, la perlita, “turface” i altres productes estables en argila cuita.

NDT: El “turface” es un material americà format per partícules d’argila cuita que es fa servir pels camps de futbol, beisbol. Ignoro quin nom rep en català.

Dimensions de la planta i poda.

Els arbres caducs de creixement ràpid envaeixen el sol, el qual s’assecarà més ràpidament. Les plantes d’arrels confinades o fins i tot  les que han ocupat normalment el test assecaran la terra ben aviat. Aquesta dessecació ràpida del sol és molt saludable per a la planta si el feu en comptes de regar massa sovint . Cada cop que la planta seca, l’aire és renovat a la zona de les arrels. Igualment, cada cop que la planta és regada i l’excés d’aigua s’escola, una glopada d’aire fresc segueix a l’aigua a la zona de les arrels. Considero que l’interval ideal de rec -en temporada de creixement per a les plantes d’exterior- és d’un dia. Això facilita memoritzar o programar el rec i permetrà, de ben segur, evitar  els problemes de podriment de les arrels. Uns cicles més curts d’un dia condueixen inevitablement a unes plantes seques o marcides.

Adob

Influenciant la velocitat de creixement d’una planta, l’adob pot accelerar la duració del temps d’assecat. Pot també accelerar la descomposició de les partícules orgàniques del terra, causant una degradació prematura del sòl que farà augmentar la durada del temps de dessecació i alentirà el creixement. La degradació del sòl degut a la descomposició és un factor massa sovint descuidat del creixement de les plantes i dels espaiats dels recs. Ella pot ser evitada fent servir un percentatge més gran de materials inorgànics estables i de materials orgànics d’alta qualitat com l’escorça de pi o d’avet. Els productes a base de fibres de fusta descompostes diferents de l’escorça es descomponen molt ràpid i son generalment inapropiats pel bonsai. Això és vàlid pel compost i qualsevol altre tipus de terra.

Malaltia

El podriment de les arrels reduirà la capacitat de la planta per a bombejar l’aigua i alentirà el temps de l’assecat. Els símptomes de deteriorament  de les arrels poden ser molt equívocs. Hi ha diverses malalties que causen el bloqueig del sistema vascular de la planta, impedint de bombar l’aigua. El símptoma exterior és el marciment de les fulles. La tendència natural és regar la planta, però el problema no és pas una falta d’aigua, és la incapacitat de les arrels per a bombar-la. Això condueix a un rec excessiu que multiplica el problema de fongs. La solució passa per deixar assecar la planta, no de regar-la. Cada cop que una planta es marceix, verifiqueu de bon començament que el sòl està sec abans de regar-ho. Si no està sec, això pot ser un símptoma d’una infecció de les arrels per fongs.

Vent

El vent augmentarà la transpiració i reduirà la distància entre recs. Uns vents forts, inclús amb temperatures moderades, poden dessecar molt ràpidament una planta. Certes plantes són molt més vulnerables que d’altres. En general no heu de situar el bonsai exposat als vents dominants. Això pot ésser inclús un problema a l’hivern quan el sòl està glaçat al voltant de les arrels de la planta. Les arrels no poden absorbir l’aigua en aquelles condicions, però el fullatge i les tiges continuen perdent aigua. Resulta força important protegir les plantes del vent en aquestes condicions, i assegurar-se que les vostres plantes estan ben regades abans de l’arribada dels vents freds dessecants.

Sol

El sol escalfarà la planta i el test, augmentant la transpiració i l’evaporació, reduint el temps entre recs. Els bonsai cultivats a les regions més càlides i  més seques dels EE.UU. deuen ser ubicats a un lloc on rebin el sol al matí i l’ombra a la tarda. El creixement més ràpid es produirà enllà on hi ha una forta lluminositat i unes temperatures òptimes (moderades), per tant  hi ha poca limitació del creixement per la major part de les plantes situant-les a l’ombra durant les fortes calors de la tarda.

Uns nivells òptims  d’insolació tindran com a resultat un creixement més ràpid que reduirà també la durada de l’assecat afavorint l’augment del fullatge.

Forta calor

Una alta temperatura va a augmentar la transpiració inclús en absència  de sol i reduirà la durada de l’assecat. Unes temperatures superiors a 26 graus, amb una insolació matinal o a ple sol, i una humitat de moderada a baixa, necessitaran  un rec quotidià per a la major part de les plantes en testos -bonsai inclosos – o en terra.

Forta Humitat

Una forta humitat reduirà la transpiració, i una calor moderadament elevada augmentarà el temps d’assecament. Augmentar l’humitat  pot ser una mesura útil per a allargar el cicle de rec en els climes càlids i secs. A la meva regió, puc evitar regar dues vegades al dia polvoritzant les plantes breument (diversos minuts) una o dues vegades durant les calors de la tarda quan la temperatura ultrapassa els 38º.

Mida de la torreta

Un volum addicional de terra augmenta la reserva d’aigua i allarga el temps de l’assecat. Per a les espècies de creixement molt ràpid i amants de l’aigua, com el Salix (Desmai), resulta més que útil.

En conclusió

Molts d’aquests factors poden ser manipulats per a controlar la sequedat amb la fi d’adaptar-la a les nostres condicions. Penso que la durada ideal del temps de dessecació és d’un a dos dies quan les plantes són en període de creixement actiu.