Nom botànic: Olea europæa L. Nom en català: Olivera. Nom en castellà : Olivo. Nom en èuscara: Olixo-arbola. Nom en gallec/ portuguès : Oliveira. Nom en francès : Olivier. Nom en anglès : Olive tree. Nom en italià : Olivo. Nom en alemany : Olivenbaum.

Nom científic:

L’olivera pertany a la família de les oleàcies. L'Olea europæa deu el seu nom a vocables llatins que al•ludeixen a algunes de les seves característiques principals. Olea significa oli i Europæa fa referència a la seva procedència (Europa).

Generalitats:

Malgrat que es tracti d’una espècie típica mediterrània, es pensa actualment que el seu veritable origen es podria trobar a l’Àsia, concretament a la regió del Caucas.

El seu creixement és molt lent i es poden trobar fàcilment exemplars mil•lenaris, fins i tot individus de més de 2000 anys.
El tronc dels exemplars més vells és molt nuós, entorcillat i ample a la base. Té tendència a dividir-se ràpidament en grans branques igualment tortes i nuoses. Sobre exemplars realment vells no és rar trobar troncs i branques foradats i trencats.

Les oliveres joves presenten una escorça llisa d’un color gris argentat que es transforma en més enfosquida al cap dels anys, apareixent llavors nombroses fissures sobre la seva escorça

El seu fullatge persistent és format de fulles de forma el•líptica d'un verd intens al dors i d’un aspecte més grisenc a la part de baix.

La fruita és una baia inicialment verda i oliosa que s’enfosqueix arribant pràcticament al negre quan madura.

Condicions de cultiu:

Es tracta d’un arbre que requereix ser ubicat al sol en un lloc ben airejat. El vent no representa un gran problema, i malgrat que sigui un arbre mediterrani suporta relativament bé el fred i les gelades sempre i quan aquestes no siguin fortes i persistents. Arribat el cas, prendre certes precaucions resulta necessàri.

Reg: És un arbre que resisteix força bé la sequera, però és necessari mantenir un reg moderat i constant, sobretot durant el període de creixement vegetatiu, si bé pot ser reduït a l’hivern.
Convé deixar assecar el substrat abans de regar de nou, atès que està més capacitat per aguantar la sequedat que l’excés d’humitat.

Adob: Posar-ne durant els períodes actius: primavera i tardor. Més intensament a la tardor de cara a afavorir una brotada intensa a la primavera.

Transplantament: A la primavera, cada 2 o 3 anys en funció del desenvolupament de la planta. L’olivera suporta bé les podes importants de les arrels i és igualment possible deixar-ne alguna a l’exterior sense massa problema per l’arbre.

Substrat: Utilitzar barreges amb un bon drenatge. El substrat pot ser una barreja bàsica, per exemple d’akadama amb pedra volcànica.

Poda i pinçament: Pessigar els brots deixant un parell de fulles allà on n’hi hagin aparegut 4 o 5 , sempre en funció dels objectius desitjats. L’olivera suporta bé pràcticament tots els tipus de podes àdhuc fins al tronc. És tanmateix aconsellable de fer-ho a la primavera. És important també controlar els brots del tronc així com els pollissos que sorgissin des de la base.

Reproducció: Es fa fàcilment a partir de llavor o dels esqueixos al final de l’hivern.

Problemes i malalties: És un arbre força resistent però és susceptible d’atacs de cotxinilles i d’atacs bacterians causant l’aparició de cassanelles i bonys sobre les branques.

Estils més adaptats:

L’olivera s’adapta bé a gairebé tots els estils que prenent en compte el seu aspecte irregular. Però són sobretot certes variants de l’estil escombra, les que ens recorden les oliveres que podem trobar a la riba de la Mediterrània

Comentaris:
És un arbre que suporta molt bé l'enfilferrat, el qual convé realitzar durant el període de descans.
Admet perfectament els treball de fusta morta tant per a fer «jins» com per als « sharis » a condició d’aplicar els tractaments adequats, per exemple l’ús de polisulfur de calç.

L'olivera salvatge, anomenada Ullastre o Revell, és un arbust lleugerament espinós i d’una alçada no gaire elevada (entre 1 i 6 metres). La seva principal diferència amb l’olivera tradicional és la presència d’aquestes espines. La talla reduïda de les seves fulles la fa una varietat particularment apta per al seu cultiu com a bonsai.

Típica plantació d'oliveres