Planta arbustiva, importada de l'Extrem Orient fa poc més de deu anys i coneguda exclusivament com a bonsai. Te la fulla petita, persistent, lanceolada i paral·lela, de colors que varien del verd clar al fosc i també amb formes bicolors (variegata) verd i blanc

Les plantes no tenen problemes per a viure a l'exterior amb temperatures de fins a -5º, presentant un tronc molt interessant, sovint incís i retorçat , recobert d'una escorça escamosa de color beige o gris clar. Les flors son en forma de campaneta simples o dobles, blanques o roses, i surten al maig. Al setembre presenta una floració abundant i bonica.

VARIETATS

Serissa Japonica Thunbergii
És la varietat més coneguda, de procedència xinesa, però d'origen japonès, fulles delicades, verd clar, persistents, flors blanques.
Serissa Japonica Thunbergii Variegata
És la versió Variegata o estriada amb fulla lleugerament més gran, flors blanques.
Serissa Japonica
És la varietat d'exterior, fulles verd fosc, flors de colors que van des del rosa al lila amb dues floracions, a la primavera i a finals d'estiu.

HISTÒRIA

La Serissa forma part de la família de les Rubiacees, que no creixen espontàniament a casa nostra ni a Europa. Fa més de dos mil anys que ja existia el cultiu de Roja (d'aquí el nom de la família), arbusts amb llargues arrels de colors rosats, de la qual s'extreia un tint vermell pels teixits. De la mateixa família formen part les Gardènies, la Planta del Cafè i la Quina (de la què s'extrau la quinina).
Als països d'origen s'exposa aïllada als jardins rocallosos o be en grup, donant la impressió, en plena floració, d'ésser un arbre cobert de neu. Aquesta característica li ha fet guanyar-se el nom de "Neu de Maig".
Una altra característica d'aquesta espècie és l'olor nauseabund que treuen les fulles i les arrels quan es manipulen.

LA SERISSA COM A BONSAI

El cultiu de la Serissa amb la tècnica de bonsai està molt difós tant a la Xina com al Japó, tractant-se d'una espècie resistent i robusta que es presta molt be a ser modelada en molts estils.
Molt sovint és cultivada amb les arrels nues o sobre roca. Totes les varietats xineses es situen a l'interior a un hivernacle fred durant el període hivernal. Durant la temporada primavera-estiu és oportú situar-la a l'exterior a una zona ombrejada. Durant la tardor és absolutament normal un esgrogueïment i una pèrdua d'un 20-30 % de fulles. El mateix fenomen es produeix quan la planta es canvia de posició o varien les condicions de llum.
Per a la varietat japonesa, es habitual la ubicació a l'exterior de la casa durant tot l'any, evitant l'exposició assolellada als mesos de l'estiu. Normalment la Serissa no presenta troncs gruixuts i aquesta característica és aprofitada per crear composicions amb un aspecte molt aeri, arribant a semblar cada petita copa de vegetació un núvol flotant al cel.

REPRODUCCIÓ

Pot ser reproduïda ja sigui per llavors o per esqueixos. Dissortadament, al nostre mercat no existeixen llavors d'aquesta espècie, per lo que haurem d'adaptar-nos a la segona solució. Treballar amb esqueixos és una operació molt fàcil, que dona resultats ràpids i satisfactoris. Es pot fer servir esqueixos de fusta semimadura o esqueixos de brots.
Els tanys semilignificats (de finals d'estiu, per entendre's) són els que donen més garanties d'èxit.
Es prenen els tanys de 15-20 cm., s'elimina la part apical més tendra (feu servir un cutter) i la part final massa dura. Useu una terra de calibre mitjà i amb bon drenatge. En dues o tres setmanes, els esqueixos hauran arrelat.

PODA

No presenta massa dificultat. Es poden les branques grosses durant l'època de creixement, però millor després de la represa de l'activitat. El manteniment pot ser seguit durant tot l'any amb el pinçat dels brots. És necessari fer una puntualització respecte a la floració: aquesta espècie produeix les flors a l'extrem dels nous brots, amb lo qual, per aconseguir una bona florida, no necessita podar-se de juny a setembre i d'octubre a juny. En qualsevol cas, el pinçat es farà deixant un parell de fulles, quan en el brot hagi 5 o 6 fulles.

REC I ADOBAMENT

El moment ideal pel rec és quan la superfície del substrat està seca al 80%, fent servir preferiblement aigua reposada de 24 hores, regant repetidament fins que estigui ben xop, tenint la precaució d'esperar la sortida de l'excés d'aigua pels forats de drenatge. Adobar fent servir productes orgànics de cessió lenta a la primavera i a la tardor.

TRASPLANTAMENT

Aquesta feina s'efectua com a màxim cada 3-4 anys per a les plantes velles, i cada 1-2 anys per a les plantes joves. El millor període és a finals de primavera, amb temperatures entre 15-20 graus.

CURES

Es poden fer servir antiparasitaris comuns per a plantes seguint correctament les instruccions d'ús. Una atenció particular s'ha de prestar al rec, en tant que la Serissa pateix molt de marciment radical, ja que pot ser fins i tot letal per a la planta. A més del rec necessitarà prevenir el problema fent servir terres que garanteixin un perfecte drenatge.