Entrevista a

JOAN GARRIGA I PUJOL
Bonsaista Català 


-Faci-n's cinc céntims de vosté mateix.

-Ni a un cèntim arribo. Sóc un aficionat que m'agrada experimentar i observar, i que cada dia que passa veig que queden moltes coses per aprendre.


Aquesta és la tarja de presentació del mestre Joan Garriga i Pujol, no tan gran d'edat com d'esperit, és un home afable i humil que traspua saviesa i bonsai per tots els seus porus. Tota una institució al bonsai català , -fou un dels pioners de la introducció d'aquest art a casa nostra- només es dol de no poder carregar ja els pesants arbres (amb lutita, com no) i haver de portar-los dintre del portàtil que l'acompanya a les seves sempre interessants classes. Classes magistrals amb les que vol transmetre als joves tota la experiéncia obtinguda a les fonts mateixes del bonsai: Xina i Japó.


Bonsai Obert: Qué és per a vosté el bonsai?
J. Garriga: Una afició que compagina técnica i art, amb amor a la natura.

B.O.: El bonsai és una afició a l'alça?
J.G.: Sí

B.O.: Considereu que el bonsai es un art -o afició- elitista?
J.G.: No. Es i ha d'estar a l'abast de tothom

B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai?
J.G.: Les classes de Faust Vergés, peró no vaig saber qué es el bonsai fins que vaig anar a Xina i Japó.

B.O.: Japó encara marca la pauta al bonsai a nivell mundial?
J.G.: Sí

B.O.: Qué diferencia el bonsai japonés de l'americà  i l'europeu?
J.G.: La técnica en el cultiu i el detall en la formació.

B.O.: En quin nivell pensa que es mou el bonsai català ?
J.G.: En un nivell d'esperança

B.O.: Quin concurs internacional pensa queés el més exigent?
J.G.: Qualsevol del Japó

B.O.: Qué creieu que s'hauria d'avaluar a un concurs internacional de bonsai?
J.G.: Técnicament la formació de tronc, branques i branquillons. Artísticament l'equilibri i harmonia entre planta i test

B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l'alta competició?
J.G.: Relativament sí

B.O.: Quina és la recepta per a mantenir un bon arbre?
J.G.: Técnicament, terra, reg i adob adequats, i una renovació de branquillons. Artísticament, equilibri i harmonia entre les diferents parts de l'arbre.

B.O.: Qué preferiu, Yamadori o arbres de viver?
J.G.: Crec que els millors exemplars es troben en la natura. Peró cal saber com i quan s'han de treure i cuidar, ja que la mort d'un arbre recollit de la muntanya és un atemptat contra la natura.

B.O.: Qué pensa que ha de prevaldre, el desig de l'artista o la natura de l'arbre?
J.G.: Una mica i molt de cada cosa, essent respectuós amb la natura

B.O.: Ortodóxia o Heterodóxia?
J.G.: El bonsai és art que emana de la natura. No s'haurien de fer caricatures.

B.O.: Un mal test pot arruïnar estéticament un bon arbre?
J.G.: Sí

B.O.: Per acabar, quin consell donaria als bonsaistes novells?
J.G.: Que aprenguin primer a desenvolupar un bon sistema d'arrels, i després a formar un bon sistema de branques i la renovació de branquillons. Sempre primer la técnica i després l'art. Amb un arbre sa i vigorós es pot fer el que es vulgui. Amb un arbre malaltís i débil no es pot fer res.

En Joan Garriga a una de les seves classes.