|
Mot |
Significat |
| Babol |
Rosella; flor que creix entre els camps de cereals. |
| Bac |
Vessant de la muntanya on no toca el Sol. Normalment encarat a Nord. |
| Baga |
Vessant de la muntanya on no toca el Sol. Normalment encarat a Nord. |
| Bai / Baia |
De color vermell fosc. |
| Baia |
Fruit de pericarpi carnòs. |
| Balma |
Cova petita. |
| Barder |
Bardissa |
| Bardissa |
Conjunt de matolls espinosos impenetrable. Esbarzer. |
| Bargalló |
Margalló. Palmera baixa, única palmera autóctona
europea. |
| Barromba |
Esquella grossa que porta el bestiar, sobretot el que fa de guia. |
| Bedoll |
Arbre de muntanya alta; Betula Pendula. |
| Bixest |
Any amb 366 dies. |
| Blatdemorar |
Lloc cultivat de blat de moro (panís). |
| Bleda-rave |
Remolatxa. |
| Boc |
Mascle de la cabra. |
| Boix |
Arbust fet servir sovint en Bonsai per les seves fulles petites;Buxus
Sempervirens |
| Borró |
Protuberància dels arbres que porta el futur brot. |
| Borronar |
Treure un arbre borrons. |
| Boscà |
Silvestre, que viu habitualment als boscos. |
| Boscatge |
Bosc. Arbreda espessa. |
| Boscós |
Zona coberta de bosc. |
| Boscúria |
Espessor d'un bosc. |
| Bosquerol |
Silvestre, que viu habitualment als boscos. |
| Bosquetà |
Silvestre, que viu habitualment asl boscos. |
| Bracer |
Jornaler del camp. |
| Bràctea |
Fulla de l'axila de la qual surt una flor |
| Branca |
Cadascuna de les parts en que es subdivideix un tronc. |
| Brancatge |
Conjunt de branques d'un arbre. |
| Bri |
Cadascuna de les tiges primes que arrenquen de l'arrel d'una planta. |
| Brosta |
Conjunt dels brots més tendres d'un arbre. |
| Brot |
Ram tendre acabat de nèixer d'un borró. |
| Brotada |
Acció o efecte de brotar. |
| Bruc |
En general, arbusts de la família de les ericàcies. |
| Buina |
Excrement de bou. |
| Bulb |
Organ subterrani de certes plantes, a partir del qual creixen les
tiges i les arrels de la planta. |
| Buscall |
Tros de llenya. |