Que te fulles en forma d'acícules o agulles

Fulla en forma d' agulles, típica de pins, pícees, etc.

Gemma final o terminal d' una branca o àpex del bonsai

Punt mes alt del bonsai

El que conserva les fulles tot l' any

El que perd les fulles en arribar l' hivern.

Excrescència membranosa formada pels teixits cel·lulars que envolten la llavor.

Arrel llarga que creix verticalment cap avall i subjecta l'arbre a terra.

Brot que surt del tronc, branques principals o, fins i tot, de les arrels.

Hormones d' origen orgànic o químic que en quantitats petites provoquen l' allargament. de la cèl·lula.

Angle que forma la fulla amb la branca

Fruit carnós que conte una o més llavors.

Tècnica i art orientals de cultiu d'arbres nans en una safata.

Fulla formada per dues fileres oposades de folíols.

Fulla modificada per protegir una flor.

Ramificació amb poc espai entre els nusos i fulles molt pròximes.

Terme aplicat als arbres o arbustos que perden les seves fulles anualment, generalment a l'hivern, i presenten un aspecte nu en aquesta època. A la primavera els surten les noves fulles.

Òrgan que es perd, la durada del qual equival a un cicle vegetatiu anual.

Teixit que es forma sobre una ferida al tronc o les branques, en el punt on es tallen.

Capa de teixits de cèl.lules a partir del qual creix la fusta i l'escorça dels arbres, al tronc viu el càmbium és de color verd.

De consistència tova i aquosa.

Arbres portadors de pinyes. Principalment perennifolis i amb agulles o acícules per fulles: cedre, pi, pícees o ginebres.

Conjunt de branques de la part superior de l' arbre.

Fulla que es forma a l' interior de la llavor i que conte substancia alimentària..

Fulla les vores de la qual presenten dents rectes.

Tècnica per arrencar les puntes dels borrons nous amb els dits.

Planta amb dos cotiledons.

Planta amb flors masculines i femenines disposades en individus diferents.

Disposició de les fulles en dues fileres a esquerra i dreta d' un eix comú.

Fruit carnós amb la llavor embolcallada per una coberta derivada de l' endocarpi.

Mètode de propagació que consisteix a dividir el pa de les arrels en dos o mes trossos i plantar-los separadament.

Capa externa del pericarpi.

Varietat de molsa molt utilitzada en bonsai, pròpia de llocs humits amb molta aigua. s'utilitza de diferents maneres, com ara per a capficada aèria o sobre la capa de terra per aguantar més la humitat.

Orifici a l' epidermis de les parts aèries de les plantes que garanteix els intercanvis de gasos amb l' exterior.

Tècnica per preparar la sembra que consisteix a emmagatzemar llavors entre capes d' un substrat porós, com sorra o terra humida, generalment en fred, ja sigui a l' aire lliure o al frigorífic, a fi d'estimular-ne la germinació.

Cadascuna de les parts en que es divideix una fulla composta.

Part on es troben les llavors i te diferents formes: tavelles, nous, baies o pinyes.

Element molt important en la nutrició vegetal que estimula el desenvolupament de les arrels i la maduració dels fruits.

La formada per un eix central i per folíols laterals.

Moment en que la llavor comença a emetre arrels, a créixer i a desenvolupar la tija.

Planta que pot autofecundar-se ja que posseeix òrgans masculins i femenins.

Resultat de creuar dues varietats diferents.

Planta de creixement òptim en ambient humit.

Nom japonès d' una part escorxada de l' àpex o branca.

Fulla l' aspecte de la qual es semblant a la punta d' una llança.

Període en que la planta descansa i deté el seu creixement. Roman inactiva normalment des de mitjan tardor fins que comença la primavera.

Protuberància de la vora foliar.

Roca sedimentària formada per l'acumulació i consolidació de fangs i sorres de grà fi.

Fong beneficiós que viu en simbiosi amb les arrels de les plantes.

Arbre que te els òrgans sexuals masculins i femenins al mateix individu.

Punts de les branques o branquetes en que apareixen gemmes o un brot.

Varietat de la mateixa espècie i amb les mateixes característiques, però de talla menor.

Element essencial de la nutrició vegetal. Estimula el creixement dels teixits verds a les fulles i tiges.

Ingredients bàsics d' un fertilitzant. Símbols químics que indiquen la proporció que porta el fertilitzant de nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K).

Fulla que s'acobla enfront d' una altra a un mateix nivell de la tija.

Massa de terra i arrels que forma l' arbre dins de la torreta.

Conjunt format pel sistema radical i el tronc principal que s'utilitza com a base per a una nova planta en la propagació per empeltament.

Eix que sosté la fulla amb el tronc.

Eix prim que sosté flors i fruits.

Mesura de l'acidesa o alcalinitat de l'aigua.

Arbre de fulla perenne que conserven les fulles durant tot l'any.

Substància formada per roca volcànica termotractada que produeix uns grànuls bastos i lleugers i que s'empra per ventilar i conservar alhora la humitat del sol.

Arbre o arbust amb fulles planes relativament amples.

Acció de tallar branques o brots dels arbres per donar-los la forma o controlar-ne el creixement.

Forma de creixement de les tiges i de les plantes que s' ajeuen a terra enlloc de dreçar-se.

Element fonamental en la nutrició vegetal.

Material que ja ha iniciat la seva formació com a bonsai o que te possibilitats de ser- ho.

Arrels que emergeixen de la base del tronc en totes direccions.

Tija subterrània a partir de la qual es desenvolupen arrels i gemmes.

Fulla que no te pecíol.

Terme japonès per anomenar una part de tronc escorxada i tractada.

Diversos fruits simples i petits units en una baia que conté les llavors.

Terme japonès que significa pedra de mirar i que suggereix paisatges o muntanyes.

Suport o terra en que els bonsais poden créixer i desenvolupar-se.

Matèria orgànica descomposta, ingredient per a la terra o substrat que contribueix a la conservació de la humitat. Es forma per la descomposició natural de la vegetació de pantans, torberes o aiguamolls.

Planta capaç de viure amb escassa humitat.