|
Entrevista a En Sebastián Fernandez és un
autèntic luxe pel bonsai català. Reconegut a nivell
nacional i internacional, aquest llicenciat en Filologia
Hispànica, mestre de matemàtiques i ciències
naturals, fa 20 anys que es dedica professionalment al mon del bonsai.
Director de l’Escola de Bonsai Haiku -a Cabrils (Maresme)- i
col•laborador habitual en revistes especialitzades, en Sebastián
és l’encarregat del manteniment de la col•lecció de
bonsais Duran i Farell del Jardí Botànic de Barcelona, la
qual cosa ja parla per si mateixa de la gran qualitat del treball
bonsaistic d’aquest gran mestre, proper i abastable, a qui sempre
trobem obert a divulgar el seu art als afeccionats que li ho
demanin. Bonsai Obert: Què és per a vostè el
bonsai?
Sebastián Fernández: Una part consubstancial de la meva vida, un forma d’expressar-me i de viure. B.O.: El bonsai és una afició a l'alça? S.F.: Desconec amb precisió les dades, però tinc la sensació de que comença a assolir una estabilitat. B.O.: Considereu que el bonsai és un art -o afició- elitista? S.F.: No, en absolut. Tot dependrà del grau d’ambició o pretensió, però es poden tenir preciosos bonsais invertint poc espai i diners. És més un tema de sensibilitat que de poder. B.O.: Quins van ser el seus inicis al bonsai? S.F.: És difícil respondre en poques paraules però intentant ser breu diré que vaig començar fa més de vint anys, vaig estudiar durant quatre anys tot el que llavors era possible estudiar, posteriorment vaig començar a experimentar i a posar en pràctica el que havia estudiat i fa gairebé vint anys vaig començar a realitzar una producció de bonsais dirigida als afeccionats ( una mostra del resultat d’això pot veure’s a la meva Web -http://www.bonsaihaiku.com- on tot el que apareix és de producció pròpia) en l’actualitat complemento la producció amb els Cursos de Bonsai. B.O.: Quins serien, a la seva opinió, els grans mestres actuals del Bonsai? S.F.: Mestres? Sense cap mena de dubte els japonesos. B.O.: Japó encara marca la pauta al Bonsai a nivell mundial? S.F.: Absolutament i amb gran diferència. B.O.: Què diferencia el Bonsai japonès de l'americà i l'europeu? S.F.: Si parlem de bonsai de qualitat, no de la línia comercial, la diferència és absoluta: Estèticament ja existeix diferència però on més es manifesta és en el cultiu, i en el coneixement de tècniques. (Aquí l’afeccionat sembla acontentar-se amb la part més superficial i aparent com és la formació, que tot i que és important no és el fonamental.). B.O.: En quin nivell pensa que es mou el Bonsai català? S.F.: Podria i hauria de moure’s en un primer nivell però desafortunadament no crec que sigui aquesta la realitat (les causes són diverses i algunes d’elles delicades ¿?.). B.O.: Quin concurs internacional pensa que és el més exigent? S.F.: No els conec tots com per a respondre amb assenyat criteri. B.O.: Què creieu que s'hauria d'avaluar a un concurs internacional de Bonsai? S.F.: La qualitat del bonsai i la seva història (és a dir l’evolució) A mi, l’altre tipus de concursos cada vegada m’interessa menys i el major atractiu que trobo és el fet de reunir en un mateix espai als millors bonsais i als seus creadors. B.O.: Considera que existeixen males arts o favoritismes a l'alta competició? S.F.: Sense cap mena de dubte. “Para muestra un botón”. B.O.: Quina és la recepta per mantenir un bon arbre? S.F.: Per a això no hi ha receptes, hi ha o hauria d'haver: coneixement, sensibilitat, esforç i dedicació (i en aquest ordre). B.O.: Què preferiu, Yamadori o arbres de viver? S.F.: Les dues coses, l'una no exclou l’altra. En arbres caducifolis prefereixo els de viver (si són com han de ser, produïts amb qualitat i per a bonsai). Les coníferes que s’apreciïn per la seva fusta morta i troncs molt vells i amb molt de caràcter, doncs el yamadori. B.O.: Què pensa que ha de prevaldre, el
desig de l'artista o la natura de l'arbre? B.O.:
Per acabar, quin consell
donaria als bonsaistes novells?
|
